En aquest programa es posan en escena una sèrie de tonadilles del segle XVIII representades a Madrid en les quals sempre apareix el personatge del valencià, amb una sèrie de tòpics fàcilment recognoscibles en aquest gènere i recuperades ex profeso per a aquest concert. Es trata de una proposta escénica i musical contada en clau de humor.
PROGRAMA DE CONCERT
– La viuda i l’escolà – Antonio Rosales / traduït al valencià per Josep Bernat i
Baldoví (1809-1864)
– Un valenciano, una maja y una petimetra – Blas de Laserna (1751 – 1816)
– El valenciano y la petimetra – Blas de Laserna (1751 – 1816)
– El valenciano – Antonio Rosales (1740-1801)
PLANTILLA
Pilar Moral, soprano
Aurora Peña, soprano
Alberto Guardiola, tenor
Regina Fuentes, violoncel
Enric Llorens, violí
Amparo Camps, violí
Javier Caballero, clavecí
Onofre Serer, percussió
Rubén Parejo, guitarra
Pau Ferrer, actor
Francesc Valldecabres, direcció
EQUIP
Aurèlia Pessarrodona, transcripció de partitures i estudi musicològic
Iván Luis Agrelo, direcció d’escena
Pablo Bas, música incidental
Sem-Art, disseny d’imatge
Maribel Hidalgo, coordinació tècnica i gestió
Francesc Valldecabres, direcció musical i direcció del projecte
MÚSICA TROBADA e Institut Valencià de Cultura, producció
Més sobre el projecte
LES TONADILLES
La tonadilla és un dels gèneres més originals i alhora més desconeguts del patrimoni musical hispànic: consistia en petites obres lírico escèniques formades per una successió de números cantats que desenvolupaven un breu argument, normalment molt divertit. Se solien interpretar en els entreactes de les funcions teatrals, juntament amb uns altres gèneres breus com sainets o entremesos. El període d’esplendor va ser la segona meitat del segle XVIII, encara que hi va haver algunes obres que van continuar interpretant fins ben entrat el segle XIX.
Les tonadilles eren un reflex de la realitat de l’època, encara que fóra distorsionada per la intenció còmica, però aquestes obres sempre estaven basades en fets i personatges que el públic identificava fàcilment. Entre els seus personatges abundaven els provinents de diverses contrades, com els provinents de València, tal i com veurem en tres de les obres seleccionades.
A més, une de les caraqterístiques més interessants de la tonadilla era l’enorme importància del paper de les dones. La immensa majoria de tonadillas a solo eren per a dones, que cantaven, ballaven i es lluïen teatralment. Solien explicar alguna anècdota al públic i molt sovint donaven consells sobre com tractar als homes, mostrant un model de dona empoderada i amb fort caràcter.
La primera obra seleccionada és una tonadilla especialment significativa i important des del punt de vista de la creació valenciana: La viuda i la escolá, amb música atribuïble a Antonio Rosales, però a partir de la versió en valencià que féu l’any 1868 el dramaturg valencià Josep Bernat i Baldoví, creant una obra especialment divertida d’acord amb el seu sentit de l’humor i el seu talent com a dramaturg.
Després podrem escoltar El valenciano, la petimetra y la maja i El valenciano y la petimetra, ambdues de Blas de Laserna, i per últim El valenciano d’Antonio Rosales. Resulta molt interessant observar que en aquestes obres els valencians solen aparèixer caracteritzats amb professions associades a les terres valencianes: estorers o, sobretot, venedors d’aigua de civada (és a dir, un antecedent de l’orxata). Les músiques relacionades amb aquests personatges s’aproximen a aires que actualment englobem en el folklore típic valencià, com seguidilles amb aires de bolero (recordem que el bolero és un gènere que es conforma justament durant aquest període, concretament als anys 1780), i fins i tot en algun cas sentim aires de jota valenciana. Són, per tant, testimonis molt interessants sobre una realitat d’immigrants valencians que conformà tot un imaginari col·lectiu, digne de donar a conéixer hui dia.
LA PROPOSTA ESCÈNICA
Aquestes tonadilles parlen de seducció, enamoramientos i també fiascos. La figura del valencià que va a la cort en cerca de fortuna i esposa es transforma en l’arquetip de Manolo La Nuit Playero davant el qual totes els dones cauen rendides. Però tot Latin Lover té un taló d’Aquil·les que li fa flaquejar i tard o d’hora sucumbeix a l’efecte de l’amor, el que veiem contínuament en els programes del cor. Així, presenciarem en directe el dia a dia de l’autèntic mascle valencià.