Violí, València i XVIII • Museu de Belles Arts de València

Programació Museu de Belles Arts de València

Dimecres 18 d’octubre de 2023, 18:00 h (horari provisional)
Museu de Belles Arts de València
Violí, València i XVIII

La música per a violí sol a l’Espanya del XVIII té una producció interessant que a poc a poc es va recuperant gràcies a la tasca musicològica i dels grups especialitzats. Entre els compositors que va aplegar-se a la cort madrilenya, lloc en què aquest repertori tingué una empenta ben destacable, trobem noms com els de Brunetti, Corselli, Balado, Reixach, etc. però en el concert que hui vos presentem farem referència a tres compositors nascuts o relacionats amb el territori valencià, autors de les tres sonates que hi interpretarem.

José Herrando (1720–1763) va nàixer a València i es dedicà al mateix ofici que son pare, músic de les companyies de teatre madrilenyes. Va compondre obres per a escena i ocupà diferents càrrecs com violinista en la Capella de la Soledat, del Reial Convent de l’Encarnació i un dels 16 violinistes del Coloseu del Bon Retir contractats per Farinelli. Més tard ocupà la plaça de la Reial Capella, tots aquests càrrecs a Madrid. L’obra conservada és escassa, però hi destaca el famós tractat de violí i un grup de sonates ben interessants.
Juan Oliver Astorga (1733–1830) naix a Iecla, on inicia la formació musical. Als 17 anys ve a València a seguir la formació i possiblement iniciar-se com a violinista. Més tard es trasllada a Nàpols i més tard a Stuttgart, on desenvolupà una carrera ben interessant com a violinista i compositor i entra en contacte amb els grans músics del moment. El 1765 s’instal·la a Londres. Allí hi publica diverses obres i tingué una activitat ben intensa musical i en cercles intel·lectuals i artístics. El 1775 tornà a Espanya i obté una plaça al Palau Reial de Madrid. Oliver organitza la primera restauració dels Stradivarius de la col·lecció reial. Amb l’arribada de Ferran VI arriben les dificultats econòmiques per al compositor, en ser acusat de col·laborador dels francesos. El 1830 mor quasi en la indigència. La seua obra es troba en nomrosos arxius europeus i americans.
Antoni Ximenes Brufal (1751–1826) va nàixer a Alacant en una família de músics. De jove ocupà la plaça de la Col·legiata de Sant Nicolau de la ciutat. El 1776 gira per Espanya amb una companyia italiana, tot i que reben alguns problemes de censura per la lleugeresa del textos representats. El rei Carles III convida el músic a establir-se a la cort durant un any, per a després tornar a Alacant i desenvolupar allí la seua carrera. El 1789 va publicar obres a París amb un gran èxit, amb formacions de cambra que incloïen el violí i la guitarra.
I de regal, un anònim del segle XVIII conservat a la catedral del Cap i Casal: la Dansa del pistolet, per a violí i baix.

MÚSICA TROBADA
FERNANDO PASCUAL, violí
REGINA FUENTES, violoncel
FRANCESC VALLDECABRES, clavecí