Els viatges del Quixot

Rellegir El Quixot, no des de la perspectiva de lector aplicat, sinó com a músic inquiet, és un autèntic plaer, ja que Cervantes se’ns revela, no només com l’escriptor docte i enamorat del llenguatge que usa amb extrema precisió, sinó com un músic audaç, coneixedor magistral de la música del seu temps. En El Quixot, ple de romanços, danses, instruments i veus, la música, antiga i nova, acompanya i assumeix un protagonisme únic. Cervantes coneix totes les varietats musicals, les incorpora a la seva novel·la i aconsegueix així una banda sonora singular.

Però, a més d’aquestes músiques, ara ennuvolen la nostra ment altres també del seu temps, que si Cervantes hagués conegut, segur que les hauria acceptat amb gust. El repertori hispànic dels segles XVI i XVII desborda de melodies i lletres que van com a anell al dit per al nostre text. Recontar la història del famós i valent gentilhome a través de la música ha estat un repte que no podíem obviar. Com el Quixot, no podíem deixar de recollir el guant, encara que fos tan gran com el de Bramidán, qui aparegués en el fals llibre apòcrif de Avellaneda.

Curiós és l’interès que, fora ja de la nostra cultura, els escriptors i compositors han demostrat per

tan curiós personatge. En el nostre programa no volíem obviar alguns dels exemples més singulars i pròxims a l’època de Cervantes: The comical History of Don Quixote (1694), Don Quichotte auf der Hochzeit donis Comacho (1761) i Don Chisciotte della Mancia (1769). Ben sabut és que aquest interès arriba als nostres dies passant per les composicions de Strauss, Halffter i punts altres. Obres corals, solísticas, poemes simfònics, concerts, òperes, sarsueles: tots els gèneres s’han servit del Quixot per a ampliar els seus horitzons. El Quixot existeix ja per a molts, i la música ho ha fet seu.

Completem aquest petit homenatge amb altres músiques que hem volgut acostar i trobar les connexions amb el nostre Quixot. D’una banda, Monteverdi, ja que l’Orfeu es va estrenar al mateix temps que Cervantes escrivia i publicava la seva obra mestra, i del qual presentem dues obres que ens narren la bogeria de l’amor i el seu turment. D’altra banda, incloem un ària de Purcell, pertanyent a The Fairy Queen, una obra plena de de irrealitats i bogeries basada en l’obra de Shakespeare, l’altre protagonista insuperable de la literatura universal, i dues àries “de bravesa “de dues de les òperes de Händel més importants: Alcina, basada en l’Orlando Furiós, i Giulio Cessés in Egipte.

PROGRAMA

Primera part: en un lloc de la Mancha…

1. La locura.

Yo soy la locura de HENRY DU BAILLY, ?-1637

2. LA AUSENCIA DE DULCINEA: NI AMARILLIS NI GALATEA

Amarilli mia bella de GIULIO CACCINI, 1551-1618

Ay, amor, ay, ausencia de JUAN HIDALGO, 1614-1685

3. BARCELONA Y EL MAR: ESPACIOSÍSIMO Y LARGO.

El baxel está en la playa de ANÓNIMO, S.XVII

Segona part: Els viatges del Quixot.

Partita sopra la Follia GIROLAMO FRESCBALDI, 1583-1643

The comical History of Don Quijote THOMAS D’URFEY, 1653-1723

Lads and Lasses HENRY PURCELL, 1659-1695

From roxy bowers HENRY PURCELL, 1659-1695

Don Chiscotte chez la duchesse J. de B. BOISMORTIER, 1689-1755

Air de la Japanese

Don Quichotte auf der Hochzeit des Comacho DANIEL SCHIEBELER, 1741-1771

Behalte nur dein Gold GEORG PHILIPP TELEMANN, 1681-1767

Tercera part: La mort del Quixot.

Le Bourgeois gentilhomme MOLIÈRE, 1622-1673

Sé que muero JEAN BAPTISTE LULLY, 1632-1687

PLANTILLA

Francesc Valldecabres, clavecí i direcció

Pilar Moral, soprano

Regina Fuentes, violoncel

Rubén Parejo, guitarra

Onofre Serer, percussin

Iván Luis, actor

Més sobre el projecte

Que les aventures del Quixot de la Manxa van ser moltes i llargues, a lloms del seu sec Rocinante i seguit del seu fidel Sancho, és sabut de sobres per tots els mortals, sagals, homes i vells. Però les aventures que després de la seva mort va realitzar el nostre valent i idealista cavaller, el nostre ambaixador més conegut -no només d’aquella ínsula Barataria del bon amic Sancho, sinó de tot el món hispànic-, no tenen parangó amb les quals va realitzar en vida, entre la seva viure boig i morir entenimentat. Les traduccions que de l’obra es van fer, gairebé des de la mateixa època de l’autor, ens revelen la seva cabdal importància. Les nombroses adaptacions de l’obra van donar a conèixer a aquest singular personatge i van aconseguir crear el mite.

Rellegir El Quixot, no des de la perspectiva de lector aplicat, sinó com a músic inquiet, és un autèntic plaer, ja que Cervantes se’ns revela, no només com l’escriptor docte i enamorat del llenguatge que usa amb extrema precisió, sinó com un músic audaç, coneixedor magistral de la música del seu temps. En El Quixot, ple de romanços, danses, instruments i veus, la música, antiga i nova, acompanya i assumeix un protagonisme únic. Cervantes coneix totes les varietats musicals, les incorpora a la seva novel·la i aconsegueix així una banda sonora singular.

Però, a més d’aquestes músiques, ara ennuvolen la nostra ment altres també del seu temps, que si Cervantes hagués conegut, segur que les hauria acceptat amb gust. El repertori hispànic dels segles XVI i XVII desborda de melodies i lletres que van com a anell al dit per al nostre text. Recontar la història del famós i valent gentilhome a través de la música ha estat un repte que no podíem obviar. Com el Quixot, no podíem deixar de recollir el guant, encara que fos tan gran com el de Bramidán, qui aparegués en el fals llibre apòcrif de Avellaneda.

La bogeria de la folia, aquest tema recurrent que s’allarga en el temps; el romanç del moro que el mateix Quixot fa seu – “els meus arreos són les armes, el meu descans el barallar” -; les danses; els romanços antics, com el del cavaller; l’amor per la pagesa Aldonza, convertida en més que Galatea, Amarilis o Diana; la sorpresa en veure
 el mar … Hi ha música per a tot i per a tots. Aquí va la nostra proposta, amb alguns dels autors més coneguts dels segles que va viure el nostre autor: Luis Milà, Juan Hidalgo, Diego Pisador, Gaspar Sanz, Antonio de Cabezón i el posterior Martín i Coll, juntament amb alguns anònims, – que no per això són de menor qualitat-, ens conten el que les paraules no arriben.

Curiós és l’interès que, fora ja de la nostra cultura, els escriptors i compositors han demostrat per
tan curiós personatge. En el nostre programa no volíem obviar alguns dels exemples més singulars i pròxims a l’època de Cervantes: The comical History of Do Quixote (1694), Do Quichotte auf der Hochzeit donis Comacho (1761) i Do Chisciotte della Mancia (1769). Ben sabut és que aquest interès arriba als nostres dies passant per les composicions de Strauss, Halffter i punts altres. Obres corals, solísticas, poemes simfònics, concerts, òperes, sarsueles: tots els gèneres s’han servit del Quixot per a ampliar els seus horitzons. El Quixot existeix ja per a molts, i la música ho ha fet seu.

Completem aquest petit homenatge amb altres músiques que hem volgut acostar i trobar les connexions amb el nostre Quixot. D’una banda, Monteverdi, ja que l’Orfeu es va estrenar al mateix temps que Cervantes escrivia i publicava la seva obra mestra, i del qual presentem dues obres que ens narren la bogeria de l’amor i el seu turment. D’altra banda, incloem un ària de Purcell, pertanyent a The Fairy Queen, una obra plena de de irrealitats i bogeries basada en l’obra de Shakespeare, l’altre protagonista insuperable de la literatura universal, i dues àries “de bravesa “de dues de les òperes de Händel més importants: Alcina, basada en l’Orlando Furiós, i Giulio Cessés in Egitto.

Potser el nostre Quixot és l’únic cavaller que amb el temps ha guanyat tots els combats vencent i portant a l’oblit a tots els cavallers del passat, exceptuant, si per ventura, nostre volgut Tirant. En aquest concert trobaran històries dels llibres, bogeria, amor, herois i llegendes que van envoltar al nostre personatge

ON HA SONAT ‘ELS VIATGES DEL QUIXOT’?