Els viatges del Quixot

Cervantes se’ns revela com un músic audaç, coneixedor magistral de la música del seu temps. El Quixot està ple de romanços, danses, instruments i veus, la música, antiga i nova, acompanya i assumeix un protagonisme únic. Cervantes coneix totes les varietats musicals, les incorpora a la seua novel·la i aconsegueix així una banda sonora singular. Ací recuperem aqueixes músiques, així com altres contemporànies a l’època de Cervantes o que comparteixen la mateixa temàtica.

Concert escenificat.
60 minuts.
Castellà/valencià

NOTES AL PROGRAMA

Rellegir El Quixot, no des de la perspectiva de lector aplicat, sinó com a músic inquiet, és un autèntic plaer, ja que Cervantes se’ns revela, no només com l’escriptor docte i enamorat del llenguatge que usa amb extrema precisió, sinó com un músic audaç, coneixedor magistral de la música del seu temps. En El Quixot, ple de romanços, danses, instruments i veus, la música, antiga i nova, acompanya i assumeix un protagonisme únic. Cervantes coneix totes les varietats musicals, les incorpora a la seva novel·la i aconsegueix així una banda sonora singular.

Però, a més d’aquestes músiques, ara ennuvolen la nostra ment altres també del seu temps, que si Cervantes hagués conegut, segur que les hauria acceptat amb gust. El repertori hispànic dels segles XVI i XVII desborda de melodies i lletres que van com a anell al dit per al nostre text. Recontar la història del famós i valent gentilhome a través de la música ha estat un repte que no podíem obviar. Com el Quixot, no podíem deixar de recollir el guant, encara que fos tan gran com el de Bramidán, qui aparegués en el fals llibre apòcrif de Avellaneda.

Curiós és l’interès que, fora ja de la nostra cultura, els escriptors i compositors han demostrat per tan curiós personatge. En el nostre programa no volíem obviar alguns dels exemples més singulars i pròxims a l’època de Cervantes: The comical History of Don Quixote (1694), Don Quichotte auf der Hochzeit donis Comacho (1761) i Don Chisciotte della Mancia (1769). Ben sabut és que aquest interès arriba als nostres dies passant per les composicions de Strauss, Halffter i punts altres. Obres corals, solísticas, poemes simfònics, concerts, òperes, sarsueles: tots els gèneres s’han servit del Quixot per a ampliar els seus horitzons. El Quixot existeix ja per a molts, i la música ho ha fet seu.

Completem aquest petit homenatge amb altres músiques que hem volgut acostar i trobar les connexions amb el nostre Quixot. D’una banda, Monteverdi, ja que l’Orfeu es va estrenar al mateix temps que Cervantes escrivia i publicava la seva obra mestra, i del qual presentem dues obres que ens narren la bogeria de l’amor i el seu turment. D’altra banda, incloem un ària de Purcell, pertanyent a The Fairy Queen, una obra plena de de irrealitats i bogeries basada en l’obra de Shakespeare, l’altre protagonista insuperable de la literatura universal, i dues àries “de bravesa “de dues de les òperes de Händel més importants: Alcina, basada en l’Orlando Furiós, i Giulio Cessés in Egipte.