Els viatges del Quixot

Cervantes se’ns revela com un músic audaç, coneixedor magistral de la música del seu temps. El Quixot està ple de romanços, danses, instruments i veus, la música, antiga i nova, acompanya i assumeix un protagonisme únic. Cervantes coneix totes les varietats musicals, les incorpora a la seua novel·la i aconsegueix així una banda sonora singular. Ací recuperem aqueixes músiques, així com altres contemporànies a l’època de Cervantes o que comparteixen la mateixa temàtica.

Concert escenificat.
60 minuts.
Castellà/valencià

PROGRAMA

Primera part: en un lloc de la Mancha…

1. LA LOCURA.

Yo soy la locura de HENRY DU BAILLY, ?-1637

2.LA AUSENCIA DE DULCINEA: NI AMARILLIS NI GALATEA

Amarilli mia bella de GIULIO CACCINI, 1551-1618

Ay, amor, ay, ausencia de JUAN HIDALGO, 1614-1685

3. BARCELONA Y EL MAR: ESPACIOSÍSIMO Y LARGO.

El baxel está en la playa de ANÓNIMO, S.XVII

Segona part: Els viatges del Quixot.

Partita sopra la Follia GIROLAMO FRESCBALDI, 1583-1643

The comical History of Don Quijote THOMAS D’URFEY, 1653-1723

Lads and Lasses HENRY PURCELL, 1659-1695

From roxy bowers HENRY PURCELL, 1659-1695

Don Chiscotte chez la duchesse J. de B. BOISMORTIER, 1689-1755

Air de la Japanese

Don Quichotte auf der Hochzeit des Comacho DANIEL SCHIEBELER, 1741-1771

Behalte nur dein Gold GEORG PHILIPP TELEMANN, 1681-1767

Tercera part: La mort del Quixot.

Le Bourgeois gentilhomme MOLIÈRE, 1622-1673

Sé que muero JEAN BAPTISTE LULLY, 1632-1687

PLANTILLA

Pilar Moral, soprano
Regina Fuentes, violoncel
Onofre Serer, percussió
Rubén Parejo, guitarra
Francesc Valldecabres, clavecí
Iván Luis, narració

NOTES AL PROGRAMA

Rellegir El Quixot, no des de la perspectiva de lector aplicat, sinó com a músic inquiet, és un autèntic plaer, ja que Cervantes se’ns revela, no només com l’escriptor docte i enamorat del llenguatge que usa amb extrema precisió, sinó com un músic audaç, coneixedor magistral de la música del seu temps. En El Quixot, ple de romanços, danses, instruments i veus, la música, antiga i nova, acompanya i assumeix un protagonisme únic. Cervantes coneix totes les varietats musicals, les incorpora a la seva novel·la i aconsegueix així una banda sonora singular.

Però, a més d’aquestes músiques, ara ennuvolen la nostra ment altres també del seu temps, que si Cervantes hagués conegut, segur que les hauria acceptat amb gust. El repertori hispànic dels segles XVI i XVII desborda de melodies i lletres que van com a anell al dit per al nostre text. Recontar la història del famós i valent gentilhome a través de la música ha estat un repte que no podíem obviar. Com el Quixot, no podíem deixar de recollir el guant, encara que fos tan gran com el de Bramidán, qui aparegués en el fals llibre apòcrif de Avellaneda.

Curiós és l’interès que, fora ja de la nostra cultura, els escriptors i compositors han demostrat per tan curiós personatge. En el nostre programa no volíem obviar alguns dels exemples més singulars i pròxims a l’època de Cervantes: The comical History of Don Quixote (1694), Don Quichotte auf der Hochzeit donis Comacho (1761) i Don Chisciotte della Mancia (1769). Ben sabut és que aquest interès arriba als nostres dies passant per les composicions de Strauss, Halffter i punts altres. Obres corals, solísticas, poemes simfònics, concerts, òperes, sarsueles: tots els gèneres s’han servit del Quixot per a ampliar els seus horitzons. El Quixot existeix ja per a molts, i la música ho ha fet seu.

Completem aquest petit homenatge amb altres músiques que hem volgut acostar i trobar les connexions amb el nostre Quixot. D’una banda, Monteverdi, ja que l’Orfeu es va estrenar al mateix temps que Cervantes escrivia i publicava la seva obra mestra, i del qual presentem dues obres que ens narren la bogeria de l’amor i el seu turment. D’altra banda, incloem un ària de Purcell, pertanyent a The Fairy Queen, una obra plena de de irrealitats i bogeries basada en l’obra de Shakespeare, l’altre protagonista insuperable de la literatura universal, i dues àries “de bravesa “de dues de les òperes de Händel més importants: Alcina, basada en l’Orlando Furiós, i Giulio Cessés in Egipte.

ON HA SONAT ‘ELS VIATGES DEL QUIXOT’?

06/11/2015 – TAMA de Aldaia.